...Resideixen en el nostre cor, gravades amb el seu foc, a l’ànima, les petjades indelebles que ens van deixar els nostres amics de la infància i de la joventut... amb la frescor del record del nostre primer amor, de la nostra primera cita, del primer secret, de la primera transgressió.....  

Gens més cert ni més real que l'amistat d'aquells dies amb qui compartim els nostres sentiments i els nostres anhels. Gens del que recordem tindria cap sentit sense la seva existència, sense els personatges que ens van acompanyar en aquelles entranyables històries que varem viure amb la intensitat pròpia de la irreflexiva i somiadora joventut. Ells son la nostra principal referència en un món, on sens dubte, eren els qui millor comprenien les nostres bogeries, els nostres dubtes, les nostres pors, les nostres inquietuts i les nostres frustracions.  Ells van ser els que ens van ajudar a descobrir la veritable dimensió del significat de les paraules, amistat, tolerància, sensibilitat i empatia.... Ells són aquells al record dels quals i presència hem de tant i a qui necessiten encara avui, de nou, per refermar la bellesa o la cruesa dels nostres records i per confirmar, davant la nostra sorpresa, que seguim sent encara els mateixos.... malgrat la nostre canície....

Jesús Enrique López Moreno

Amic de tots