Records d'una època

                                                                                          LA HEGIDA DEL 850

     Crec que podríem titular d'aquesta manera la meva estada, (setembre de 1965 - setembre de 1969), com a director del col·legi Ntra. Sra. del Pilar i que feia alguns anys dirigíem els Marianistes.

     La meva arribada va coincidir amb el "naixement" del model SEAT- 850; quan vaig marxar, ja havia arribat a la seva "maduresa" i començaven a gestionar-se altres models de cotxes. La fabricació d'aquell model va suposar un augment de plantilla considerable a la factoria SEAT i els seus voltants. Els habitatges existents van veure augmentar els seus blocs amb altres de nova construcció ( durant aquells anys no només SEAT hi va construir allà diversos edificis, també ho va fer la Cooperativa de Vivendes). Es va produir llavors una allau de famílies provinents de diferents regions d'Espanya que venien buscant feina i allotjament. Generalment aquestes famílies eren matrimonis joves amb alguns fills; amb la qual cosa les escoles es van veure desbordades. La nostra escola, en aquells quatre anys, va duplicar el nombre d'alumnes. Quan el van construir, per la raó que fos, no es van tenir en compte aquestes circumstàncies i va quedar desseguida "petita". Com no es podia deixar sense escola els nois, es van haver de construir un parell d'aules annexes i habilitar, per a fer classes, els baixos d'alguns dels blocs de pisos. Al final, el col·legi estava distribuït en tres zones de les "vivendes".

     Entre els veïns semblava que hi havia poca comunicació. Cadascú anava, una mica, al seu aire. Era normal, ja que sempre costa desarrelar-se d'un lloc i fer arrels en un altre. Hi havia força famílies que venien de zones rurals que havien d'arrelar en una zona industrial. Havien passat de l'aire sa del camp, a l'aire contaminat de la ciutat; de caminar pel seu poble sense preocupar-se de la circulació, de deixar els nens sols al carrer (lliurement i sense perills), a haver-los de tenir a casa o controlats constantment; de viure gairebé sense normes de convivència, a haver d'acceptar les normes que ja hi havia allà on s'han establert; de conèixer a tots els habitats del seu poble, a restringir aquest coneixement a uns pocs.... La acceptació de tot això sempre costa, produeix tensions i retreu.

     Els alumnes del col·legi eren una mica el reflex de tot això. A alguns nois els costava adaptar-se, agafar confiança. Altres es van adaptar desseguida i semblava que havien estat allà tota la vida. Penso que hi contribuïa a més a més de la familiaritat del col·legi, les activitats extraescolars com els esports, campionats d'escacs, concursos tipus "cesta y punto", rondalla, moviment escolta.... En aquestes activitats hi havia molta col·laboració d'alguns pares de família i antics alumnes. Gràcies a ells, i per descomptat, del professorat, es va poder fer alguna cosa per la joventut del barri.

     Alguns cops que he tornat per allà, he vist que el barri ha evolucionat molt. Espero que hagi estat per a bé.


                                                       
Isidoro Armentia Ramírez
                                           
Director del col·legi Ntra. Sra. del Pilar des del 1965 al 1969