LA
HEGIDA DEL 850
Crec que podríem titular
d'aquesta manera la meva estada, (setembre de 1965 - setembre de 1969),
com a director del col·legi Ntra. Sra. del Pilar i que feia alguns
anys dirigíem els Marianistes.
La meva arribada va coincidir amb el "naixement" del model
SEAT- 850; quan vaig marxar, ja havia arribat a la seva "maduresa"
i començaven a gestionar-se altres models de cotxes. La fabricació
d'aquell model va suposar un augment de plantilla considerable a la
factoria SEAT i els seus voltants. Els habitatges existents van veure
augmentar els seus blocs amb altres de nova construcció ( durant
aquells anys no només SEAT hi va construir allà diversos edificis,
també ho va fer la Cooperativa de Vivendes). Es va produir llavors una
allau de famílies provinents de diferents regions d'Espanya que venien
buscant feina i allotjament. Generalment aquestes famílies eren
matrimonis joves amb alguns fills; amb la qual cosa les escoles es van
veure desbordades. La nostra escola, en aquells quatre anys, va duplicar
el nombre d'alumnes. Quan el van construir, per la raó que fos, no es
van tenir en compte aquestes circumstàncies i va quedar desseguida
"petita". Com no es podia deixar sense escola els nois, es van
haver de construir un parell d'aules annexes i habilitar, per a fer
classes, els baixos d'alguns dels blocs de pisos. Al final, el col·legi
estava distribuït en tres zones de les "vivendes".
Entre els veïns semblava que hi havia poca comunicació. Cadascú anava,
una mica, al seu aire. Era normal, ja que sempre costa desarrelar-se
d'un lloc i fer arrels en un altre. Hi havia força famílies que venien
de zones rurals que havien d'arrelar en una zona industrial. Havien
passat de l'aire sa del camp, a l'aire contaminat de la ciutat; de
caminar pel seu poble sense preocupar-se de la circulació, de deixar
els nens sols al carrer (lliurement i sense perills), a haver-los de
tenir a casa o controlats constantment; de viure gairebé sense normes
de convivència, a haver d'acceptar les normes que ja hi havia allà on
s'han establert; de conèixer a tots els habitats del seu poble, a
restringir aquest coneixement a uns pocs.... La acceptació de tot això
sempre costa, produeix tensions i retreu.
Els alumnes del col·legi eren una mica el reflex de tot això. A alguns
nois els costava adaptar-se, agafar confiança. Altres es van adaptar
desseguida i semblava que havien estat allà tota la vida. Penso que hi
contribuïa a més a més de la familiaritat del col·legi, les
activitats extraescolars com els esports, campionats d'escacs, concursos
tipus "cesta y punto", rondalla, moviment escolta.... En
aquestes activitats hi havia molta col·laboració d'alguns pares de família
i antics alumnes. Gràcies a ells, i per descomptat, del professorat, es
va poder fer alguna cosa per la joventut del barri.
Alguns cops que he tornat per allà, he vist que el barri
ha evolucionat molt. Espero que hagi estat per a bé.
Isidoro Armentia Ramírez
Director del col·legi Ntra. Sra. del Pilar des del 1965 al 1969
|