La
possessió d'una casa de lloguer als anys 50 i 60, quan gairebé tothom
era rellogat, va ser un somni complert per a molts treballadors de Seat.
El contracte de lloguer era un annexe al de treball, però amb tot el que
això significava, tots ens consideràvem uns privilegiats. Entre els
nostres privilegis hi havia per exemple el poder disposar de servei mèdic,
d'instal·lacions esportives, de col·legis totalment gratuïts, de
cinema, de parròquia, de biblioteca, de comissaria de policia, d'economat
i moltes més coses que feien que fóssim l'enveja d'altres barris. |