^turnar

! Que niño mas tonto, caramba ¡

He quedat commogut després de llegir l’article on Rafael Durán ens regala generosament  la seva sensibilitat i formula el seu agraïment al treball de “Don Benigno” al col·legi de Marianistes del Pilar del nostre barri; aquest entranyable mestre, de veu també generosa i valenta, com el seu cor, que a l’església ens regalava la seva felicitat i la seva fe en la consecució sobre totes les coses, d’una joventut més sana, d’una societat millor. La seva increïble força davant la vida també la mostrava, posant-se vermell com un tomàquet, davant la indignació que li provocàvem amb la nostra mala educació i amb la nostra falta de respecte.

Allà estava ell per lluitar per nosaltres amb el seu característic crit de guerra, que l’identificava com a ningú altre: aquell sempre pronunciat justament !Pero que niño mas tonto, caramba¡.

No es difícil per a mi entendre fins a on va arribar el treball altruista de Benigno per a ell, vull dir per a Rafa, perquè,  com molts d’altres, de la gran generositat que van exhibir amb els  “petits” de llavors, aquells “homes de bé” que van ser qui realment ens van educar a molts de nosaltres i que van ser capaços de predicar una paraula tan fàcilment interpretable, clara i plena d’amor, que encara avui podem literalment “respirar-la” a través d’aquesta pàgina web que amb aquesta mateixa generositat de la que us parlo, el nostre amic i company Antonio Ayala va somiar, crear i treballar denodadament per a tots nosaltres...

Aquesta pàgina web i tot el seu contingut es el que millor demostra, segons la meva humil opinió, que ha valgut la pena tot el treball que van fer per nosaltres, en aquell meravellós barri que vam compartir, ple d’esperança, activitat i il·lusió, els nostres professors i pares. Tot el que avui som capaços de transmetre als nostres fills i els nostres valors personals, han estat enormement influenciats pel seu missatge de bona fe, pel seu treball i la seva dedicació.....  Tant bé ho van fer que avui continuem sentint-nos units, en els nostres millors records d’aquells meravellosos anys”, com si es tractés d’una gran família; i tractem de curar-nos els uns als altres, obsequiant-nos un relat o una imatge d’alguna de les nostres vivències i vinculant-nos a través d’aquest enllaç , l’existència del qual, mai agrairem prou.

Gràcies a tots els que van contribuir de forma més o menys decisiva a la nostra formació, als qui ens van proporcionar el seu amor i ens van fer sentir la seva il·lusió per veuren’s créixer; als que van confiar en el nostre futur i van posar el seu gra de sorra en el nostre camí i finalment, a tots els que fan possible, mantenint viva aquesta pàgina, com Rafa, que avui ens poguem expressar així.

Jesús Enrique López Moreno