Records d'una època

“Jesucrist porta un alliberament que transforma la societat”.

Mª Eugènia Milleret fundadora de les Assumpcionistes.

S’ha intentat aconseguir una història verídica de les filles de l’Assumpció, en el seu pas pel col·legi de Ntra. Sra. del Loreto, però ara com ara no ha estat possible.

No obstant això, s’han aconseguit quatre cartes que regularment les Mares enviaven a la seva seu central a Madrid, i que ens poden donar una visió de com eren aquells anys.

Aquestes cartes estaven escrites originalment en francès i gràcies a Núria Falcó Oró, antiga mestra del col·legi del Loreto, han estat traduïdes al Castellà. Des d’aquí li donem les gràcies per la seva magnífica col·laboració.

 

 

                                      Barcelona SEAT Gener de 1963

   

 

Estimada Mare i estimades Germanes.

Encara és temps de desitjar-vos un bon i sant any i les nostres oracions no van faltar en les belles festes que acabem de celebrar.

Es després d’un llarg silenci que la Comunitat “Seat” torna feliç a fer-vos partícips de les seves experiències dins d’un apostolat interessant i suggerent en el sí de les masses obreres no cristianes. El barri que us descrivíem en la nostra primera carta ha canviat d’aspecte. El grup de cases existent llavors no s’assemblava com avui a un petit poble. Set nous edificis de 10 pisos envolten la nostra caseta que gairebé desapareix dins de tanta edificació al voltant nostre. Només quedem obertes per la façana principal, però no durarà gaire, doncs ja es parla de noves edificacions.

La fisonomia del barri és la d’una petita ciutat obrera formada majoritàriament per especialistes amb un nivell econòmic que permet la proliferació d’antenes de TV als terrats i veure els “600” de quatre places aparcats als carrers. Tampoc els hi falten neveres o rentadores elèctriques i durant la tradicional festa dels Reis omplen els seus fills de regals cars. Aquesta impressió augmenta a la vista de l’esplèndida “Ciutat dels esports” situada a un extrem del barri i on es troba el camp de futbol, de bàsquet, el joc del frontó, pista de patinatge i al mig, com presidint-ho tot, la gran piscina on dels dels trampolins els més audaços proven els esports aquàtics.

Les nostres alumnes naturalment han augmentat i hem obert cinc noves classes, aules esplèndides des del punt de vista higiènic, de confort i pedagògic.

Però tot això que tendeix a la igualtat social no suposa la igualtat perquè el que ho ha d’aglutinar no es res més que la caritat cristiana i les masses obreres no la coneixen.

Amb la intenció de crear aquest nexe i “establir el Regne” apareix el més important: la Parròquia dedicada a Sant Cristòfol com no podia ser un altre, enmig d’aquesta multitud d’obrers d’una fàbrica de cotxes. La conquesta de la recristianització és lenta però eficaç. Tant lenta que cal guanyar-los un a un. Però, beneit sigui Déu, aquests treballs apostòlics porten el seu fruit a un petit grup, però un grup d'élite de cristians convençuts. Amb el fervor dels primers fidels s’uneix en la pregària i sacrifici pel bé dels seus germans. “Cursillistes de Cristiandat”, es deixen envair per Jesucrist i en llencen a una valenta conquesta, trenquen el respecte humà i parlen d’Ell a la fàbrica, al bar i als carrers. El que dona eficàcia a aquestes paraules son les seves Misses participatives, les seves “Hores apostòliques” als peus del Sagrat Sacrament i els seus retirs espirituals que enriqueixen la seva vida interior, font i secret del seu zel apostòlic. Un exemple, amb un comentari que vam escoltar fa uns dies: “ara es parla de Crist a la fàbrica amb llibertat i valentia”. Ja no existeix aquell home de fe que, intimidat per la massa enorme de descristianitzats s’amagava en una barreja de temor i de respecte humà. Tot això ens dona esperança per al futur, quan els sentim cantar a Missa “Glòria a Crist Jesús”, que tot i que musicalment deixa molt que desitjar, es converteix en una expressió viva i es nota que ells llavis transmeten el que hi ha en els seus cors.

En en aquest marc que s’ha celebrat el Nadal, amb els carros tradicionals que recorren el barri, conreant l’ambient d'aquesta bonica nit. Un gran camió destinat a portar les grans càrregues, ha estat transformat amb branques verdes i boniques llumenetes, transporta aquesta nit el pes lleuger d’un quadre vivent. És el misteri del Nadal que els pares i les mares contemplen amb alegria en veure els seus fills transformats en els personatges de la cova de Betlem. Els alumnes del col·legi de nois segueixen el camió cantant “nadales” i això atrau a la gent a la Missa del Gall. La nostra capella, parròquia provisional, i el passadís que la allarga queden envaïts. Si en els anys anteriors els obrers s’acostaven a adonar el Nen, aquest any han estat molt més nombrosos els que han rebut la comunió. I la nit del 31, Cap d’Any, festa sovint pagana, va tenir també un grup nombrós als peus del Sant  Sacrament agenollats per demanar perdó i agrair totes les bondats rebudes. La missa que es va celebrar després va tenir una gran participació que després es va unir a la comunió.

També hem de fer constar els cultes celebrats pel Concili, sempre sota la perspectiva del sacrifici amagat, testimoni del qual només hi ha Déu.

I que hem de dir de les activitats escolars. Hem obert cinc classes noves, amb la qual cosa ja setze i això ens ha permès augmentar les activitats pedagògiques i intel·lectuals. S’imposava una solució per arribar a les dues finalitats que ens havíem proposat: allargar al màxim la etapa escolar per garantir la seva formació religiosa i adquirir un títol que els permeti enfrontar-se a la vida. Hem atès ambdues i així hem garantit els estudis "d'auxiliars d’empresa", el títol oficial de la qual els permet col·locar-se com secretàries. Un gran nombre d’antigues alumnes deuen a les nostres classes les bones places que ocupen actualment. I per omplir el temps que va dels 10 als 14 anys en que comencen els estudis d’auxiliars hem instaurat el batxillerat. Les nenes s’examinen a l’institut i aviat tindrem una filial al mateix barri. La pega de tenir una directora religiosa ha estat superat amb l’arribada de Sor Mª Elisa que ha vingut a augmentar la nostra comunitat. Amb això volem allargar la formació religiosa de les nostres nenes perquè moltes no tenen l’ajut de les seves famílies. Aquest ateisme destrueix de cop la nostra influència. Però ens consolem quan veiem que hi ha una secció convençuda que lluita, prega i es sacrifica dia a dia perquè els seus pares trobin a Crist. També s’ha donat el cas d’una petita que a base de demanar i demanar ha pogut assistir a la missa del diumenge, superant així la obstinació i negativa dels seus pares. Si féssim un balanç dels resultats obtinguts hauríem de dir que en les seves ànimes hi ha entrat la veritat religiosa. En contraposició a les seves idees materialistes de la vida que podem veure en el següent comentari: “si no hagués vingut a aquesta escola no hauria conegut a Crist com ho conec ara”. Aquesta frase fa pensar i creiem que la llavor està tirada i que les famílies que ells formaran seran diferents a les dels seus pares. 

I per acabar, un gest simpàtic d’un grup d’obrers que ens va ajudar i dues notes pintoresques del nostre entorn.

El primer va tenir lloc la nit del 25 de desembre. Va començar a nevar a la sortida de la Missa del Gall, feia un fred intens, desconegut en un clima mediterrani. Els habitants de Barcelona gaudeixen d’un espectacle nou i veuen caure la neu amb delit. Les flocs comencen a ser més grossos i cobreixen sostres i carrers, al cap d’un dia la neu arriba ja a un metre d’alçada en alguns llocs. Creix l’alarma. Encara es conserva molt viu a la memòria el record de les inundacions del mes de setembre. Les comunicacions es tallen i el trànsit s’atura totalment. Cap a les 7 es respira un aire de tragèdia. Les autoritats donen ordres, s’han de netejar els balcons i els terrats perquè les cases mediterrànies no estan preparades per haver de suportar el pes de tanta neu. Els nostres veïns observen des de les seves cases que el nostre terrat està ple de neu i les nostres terrasses, també. Podríem tenir problemes. I llavors, amb una falta total d'egoisme en uns homes acostumats a lluitar contra les dificultats de la vida, venen cap a nosaltres un grup espontani per ajudar-nos a netejar. El primer de tots, pare de quatre de les nostres nenes, puja al terrat en el pitjor moment de la tempesta de neu i baixa després d’una hora i mitja tot cobert de neu però tranquil i somrient. Gràcies a ell vam poder dormir tranquil·les. Es a dir, tot el tranquil·les que pugui ser tenint en compte que una Sor tenia un atac d’apendicitis i que potser hauríem d’anar a la clínica amb Jeep conduït pels bombers, els únics que feien transports d’urgències. Gràcies a Déu, no va ser res.

La nota còmica va ser que una de les nostres veïnes va confondre el nostre benefactor amb un lladre i va començar a xisclar “ que roben, que roben”, afortunadament el nostre benefactor va poder acabar el seu treball.

La última nota pintoresca va passar la nit del 24 en mig de la multitud femenina que omplia la capella, hi havia un grup decepcionat perquè no havien vist a les monges amb abrics, objectiu pel qual havien vingut. Nosaltres tenim abrics, però durant l’última visita de la Mare Josefa Ignacia, aquesta va considerar suprimir-los perquè eren massa ostentosos per aquell lloc. Però si la curiositat ha estat pintoresca, la resposta d’una d’elles que es creia la millor informada, encara ho és més “com voleu que es posin abrics, si la mare X té un atac d’apendicitis”.

Us deixem ja després d’haver-vos explicat les nostres dificultats, alegries i esperances, ja que l’apostolat està format per tots ells.

 

                                            La Comunitat de la SEAT.

  

Mare Rosa Magdalena

Sor Elisa

Sor Mº Jesús

Sor Felicia

Sor Consejo

Sor Mª del Santo Àngel

 

11 Agost 1964  Barcelona

 

 

Estimada Mare i estimades Germanes.

Cada nova festa de l’Assumpció veu créixer la nostra congregació i amb ella, el Regne del Senyor a un país nou. De vegades aquesta alegria es barreja amb una certa inquietud en l’ànima d’algunes germanes: “Mai arribarem a saber la situació de totes les cases de la congregació”. Avui us presentarem l’ agermanament de les cases de l’Assumpció a Barcelona.

¿Vindreu a Barcelona en avió? Si veritat, a la carretera que va des de l’aeroport al centre de la ciutat veureu un edifici modern de vidre que és el centre d’exposició dels cotxes Seat. Aquest edifici senyala l’entrada a un barri obrer, primer trobem unes fàbriques i després venen uns blocs de cases iguals. Enmig d’aquests edificis i protegida només per un costat de la paret, està el col·legi de nenes, adossat a un petit convent i a la capella, que alhora, és la parròquia del barri. No molt lluny d’allà, els Marianistes s’ocupen dels nens i serveixen a la Parròquia.

La casa va ser fundada el 1957 per les germanes que anaven cada dia des de Pedralbes a Seat. La Mare Rosa Magdalena va ser nomenada la primera superiora per a l’any escolar 1958-1959 i amb ella, la Casa va agafar molta força. Durant el seu mandat de sis anys va canviar el barri i les nenes insociables al principi, ara se senten unides a l’Assumpció i tracten de ser un autèntic ferment dins les seves famílies.

Què és el que penseu d’una nena de 7 anys que durant les vacances s’aixeca molt aviat per poder anar a missa abans que el pare, ateu, es desperti.

Al principi, només teníem la primària: al 1960 es va continuar amb el secretariat i al 1961 la preparació per a “Auxiliars d’empresa” ens va ajudar a allargar l’estada de les nenes. Al 1962 vàrem començar la secundària i les 454 nenes de 1958 s’han convertit en 698 al 1964. Els pares comencen  a adonar-se de la dedicació de les germanes i la seva entrega per treure talent de les seves filles. De moment prefereixen un lloc de treball ben pagat, abans que una vocació religiosa, defensada de vegades amb molt de valor enmig de les dificultats. Però la nova superiora no perd l’esperança, el camí està obert i Deu fa la seva feina. La Mare Rosa Magdalena podrà continuar a Vallecas la seva feina d’apostolat en el mateix ambient obrer.

Anem ara a un altre racó de Barcelona: barri residencial que es transforma en ciutat universitària. La primera fundació del carrer de les Escoles Píes de 1942 amb la Mare Mª Sacramento, canvia aviat d’emplaçament. El bell parc de “Torre Girona” era suficientment gran com per a permetre la construcció d’una capella i un pensionat. La gran estàtua de Neptú que vigila des de l’estany està a vegades inquieta. Primer, nens de totes les edats passegen per l’estany en una barca sense cap tipus de risc, després retirades espirituals de sacerdots que discuteixen sobre Teologia, nens i nenes fent escoltisme, pujant als arbres, tots estan com a casa durant tot l’any. Tots busquen la pau als jardins i el recolliment a la capella.

Es bo recordar una cosa, per evitar els problemes que vam tenir amb el grup belga enviat per la Mare Mª Madeleine, el de Cannes, a qui esperem per al mes de setembre: demaneu que us indiquin “La creu de Pedralbes”, entre la creu i el palau de Pedralbes es troba el convent, en el numero 12 del carrer Dulcet. I aquesta barreja de creu i palau es converteix en el símbol d’aquesta casa. Podem dir signe de contradicció “lloc burgès que somia amb palaus i que no accepta sentir que s’ha de saber portar la creu”.

El  contrast és gran entre les dues cases que s’uneixen fraternalment alguns cops l’any: el 18 de gener per a la professió de la Mare Mª Felicia “Per ipsum et sum impso et in ipso, est tibi Deo Patri omnipotenti irnis honor gloria" i el 1 de juliol per la de la Mare Mª San José “ita pater”. Procurem ajudar-nos perquè Crist regne a les ànimes de les filles dels nostres patrons, i també en la de les filles dels obrers.

La visita de la nostra Mare Provincial durant el mes de gener ens va ajudar a renovar la nostra vida de santedat, perquè la sal no es dessali i perquè sapiguem veure la realitat d’aquest invisible, més real que invisible i de vegades descoratjador.

La Mare Asunción Inés va marxar cap a Auteil el 3 de juliol amb la Mare Teresa Inés amb l’esperança de reposar a la Casa Mare i poder preparar els cursos de grec i llatí, van ser substituïdes per les novícies de Valladolid. Pedralbes, el seu primer camp d’apostolat, les ha fet conèixer les mitjanes i les grans i les ha fet estimar per ajudar-les a buscar Crist a la vida quotidià. ¿Les novícies tornaran aviat a Valladolid? Tota la Comunitat resa per elles durant l’any 64 i continuarà ajudant-les de lluny en els seus nous encàrrecs.

La Mare Mª Enedina, dedicada a la porteria i a l’infermeria durant cinc anys ha escollit el seu camp d’acció a l’infermeria de la casa de les Oliveres.

La Mare Carmen Agustina, la Mare Lucila Mª i la Mare Esperanza Inés venen a omplir les places buides.

El mes de maig hem rebut a la Mare Begoña Mª que venia de la casa de Lourdes (San Salvador) que ha vingut per ser tractada de la vista per especialistes d’aquí. Ens hem unit amb ella i també amb les nostres cases de Centre-Amèrica i rebem el testimoni viu del paràgraf de la nostra Constitució: “que tinguin les seves mans totalment disponibles per al servei, la adoració i l’amor”.

Que aquesta disponibilitat de Maria ens ajudi a imitar-la per ser cada una de nosaltres, dòcils instruments al servei de Nostre Senyor on Ell ens cridi.

       

La Comunitat de Seat i Pedralbes.  

  

    

   

Barcelona SEAT desembre 1964 

Estimada Mare i Germanes

Que el proper Nadal ens uneixi a totes, presentant a Crist tot just nascut, les grans intencions del Nostre Sant Pare per al món i de la nostra Mare General per a la Congregació, sobre tot la nostra oració unànime per que obtingui la beatificació tan desitjada la Nostra Mare Fundadora.

Fa temps que no us enviem notícies de la nostra casa de Seat. Mentre érem a Valladolid, la Comunitat de Pedralbes ha tingut la delicadesa de posar-nos a la seva circular de l’Assumpció. Estàvem passant per uns moments de deslligui total. La nostra Mare Rosa Magdalena va ser nomenada Superiora de Vallecas i no sabíem qui la substituiria.

La Mare ha marxat de Seat com cada any, sense que se sàpiga que la seva marxa es definitiva, a excepció d’alguns íntims. Els adéus, haurien sigut emocionants. La Mare Rosa Magdalena ha fet una obra que va començar en un terreny difícil des del punt de vista espiritual i social i ha prosperat. Es emocionant veure i sentir les nenes dir tot el que li deuen, sobretot la preparació de la primera comunió, tasca que ella no va confiar a ningú més per dedicar-s’hi ella mateixa tot l’any. El nombre de combregats sobrepassava els 80.

El testimoni de profund reconeixement a la Mare Rosa Magdalena no ens ha impedit acollir calorosament a la Mare Pilar Eugenia. Pares i nenes han vist aviat que ella venia amb el cor obert i des dels primers contactes tothom s’ha sentit còmode.

La nostra Comunitat ha augmentat amb l’arribada de Sor Angélica Mª i per a la nostra satisfacció, el nombre de nenes continua augmentant. A casa no hem de resar per aconseguir notícies, s’ha de fer per poder acollir a totes les nenes, que venen en grans quantitats. Tenim un nou curs de batxillerat i les auxiliars comercials continuen els seus estudis amb èxit. Les nenes que surten del col·legi obtenen un lloc de treball ràpidament als bancs i les oficines. Les famílies estan encantades de veure a les seves filles augmentar el seu nivell social i com ja els hem dit, és el sistema d’atraure-les espiritualment i fer-los veure la nostra influència i els nostres ensenyaments. Des de començament d’any escolar, les reunions amb els pares han estat regulars i ja vénen molts a agrair-nos el nostre interès en la formació de les seves filles, i alhora ens ofereixen la seva col·laboració.

Un cop al mes tenim una sessió de cine-fòrum dirigida per un jove pare Jesuïta, entusiasmat en aquest apostolat. Les alumnes assisteixen a les sessions a partir dels 13 anys, doncs aquí s’inicien molt aviat en la vida i son capaços de rebre una sòlida orientació per a veure les pel·lícules. Les més grans ens expliquen que jutgen ara les coses d’una altra manera, buscant els valors i sabent disposar-los. Tenim també la facilitat de poder formar-les en la caritat. El nostre barri està als afores de la ciutat, prop de terrenys erms on 80 famílies viuen en condicions miserables, sense llum ni aigua. El contrast amb els blocs de pisos de les nostres nenes es enorme. Aquestes persones pertanyen a la nostra parròquia i les nenes més grans els visiten de tant en tant  per atraure als nens al catecisme del diumenge. Algunes de les nenes grans els preparen i després els ajuntem als nostres nens per a la primera comunió. És veritat que la riquesa ablaneix el cor, doncs aquestes famílies d’obrers que gràcies al seu treball han arribat a tenir un benestar, són més sensibles i generoses davant la misèria aliena.

Els grups apostòlics de la parròquia augmenten de manera espectacular, malgrat que hi ha un 70% encara de persones no practicants, però son els auxiliars incondicionals del Capellà i del seu Vicari (Marianistes) sobre tot en aquest apostolat de caritat. El lliurament al veí en les seves necessitats, no es una paraula buida per a ells. Una família amb 4 nens, la mare dels quals es de A.C., visita els pobres i no ha dubtat a emportar-se a casa seva a una pobre dona malalta amb les cames amb nafres que no tenia ningú que la cuidés, a l’espera d’un llit a l’hospital. I un dia, quan aquesta mare generosa tornava nerviosa a casa perquè feia tard per canviar-li les gasses, la malalta la rep amb un somriure i dient “ la vostra filla m’ha curat perfectament”, era una de les nostres nenes de 13 anys.

Os donem ara alguns aspectes de la nostra vida, a grans trets, i sense seguir cap tipus d’ordre cronològic. A l’octubre ens va visitar la Mare Provincial. El dissabte 7 de novembre, la Mare del Sant Àngel ha fet els seus vots perpetus. El Pare Celestino Moraza en va oficiar la cerimònia. Se sent molt orgullós de tenir a la seva Parròquia la influència de la vida religiosa i veure que podem treballar junts. Aquestes cerimònies ens permeten acostar-nos a les nostres germanes de Pedralbes i algunes passaran uns dies amb nosaltres.

Al Novembre, 40 alumnes nostres van fer una excursió de pelegrinatge al santuari de Núria, als Pirineus a 2400m d’alçada.  Es una verge molt venerada a Catalunya. Després de 4 hores de carretera s’agafa el cremallera (únic mitjà d'accés a Núria) que literalment s’enfila per la muntanya davant d'un paisatge ideal. Havia poca neu, però les nenes han gaudit molt després de visitar el santuari. Ha estat un dia preciós. Hem tingut la campanya del rosari feta a Barcelona pel Reverend Pare Peyton, que va tenir molt èxit a la nostra parròquia. Hem aprofitat durant 8 dies de 3  sessions per donar cabuda als diferents horaris dels obrers. Els misteris comentats a la gran sala que Seat va posar a disposició de la Parròquia van tenir molta atenció per part del públic que omplia la sala.

El 8 de desembre, una festa simpàtica; les nostres antigues alumnes han vingut i han estat molt nombroses, han assistit totes a missa. Després hem esmorzat juntes i hem tingut un dia molt feliç.

Estem fent una revisió de la nostra vida espiritual des dels diferents punts proposats per la Nostra Mare en la seva circular. La Constitució dogmàtica sobre l'església ens aporta una nova llum i ens dona un sol desig: ¿Com respondre a la voluntat eterna del Pare? Merton al seu llibre “vida i santedat” ens dona una solució... “tot es qüestió de fidelitat i amor. Fidelitat al deure. Amor dels uns cap als altres”.

Us deixem, estimada Mare i estimades Germanes. Podria ser que no hi hagués res que valgui la pena en aquesta circular però es una carta familiar on s’expliquen els petits actes que trobareu interessants quan es persegueix la mateixa finalitat.

Continuem especialment unides prop de vostè.

Comunitat de Barcelona, Seat.

(Probablement datada la primavera de 1965)

 

Estimades Mare i Germanes. 

Crist ha ressuscitat, és a traves de la salutació del Papa, el diumenge a la Plaça de Sant Pere, el mateix que els nostres germans Orientals es donen mútuament amb motiu de la Pasqua, que la comunitat de Seat torna a començar el contacte amb vosaltres després d’un llarg silenci.

Silenci ple d’esdeveniments: la Església en Concili, la Congregació en Capítol, la reelecció de la nostra estimada Mare General, Mare Josefa Ignacia... Tot ha fet estrènyer encara més els nostres llaços al sentir-nos més feliços que mai al ser filles de l’Assumpció i filles de l'església.

Sens dubte coneixeu una mica, a traves de les nostres circulars, el lloc on treballem. Son filles d’obrers de la fabrica d’automòbils Seat, que venen a la nostra escola en nombre de 780 i del grau Elemental (entre els 14 i 15 anys), es queden a cursar el secretariat comercial. (Aquest es el primer any que arribem al 4º curs). L’empresa Seat s’ocupa de totes les despeses dels estudis i material escolar des que entren a l’escola (entre els 3 i 4 anys). 

La població obrera augmenta i s’han construït al nostre costat tres nous blocs d’apartaments, cosa que anuncia l’arribada de noves alumnes per al proper curs. Es per això que hem pensat a allargar amb una nova ala l’edifici de l’escola i a principis d’octubre tindrem sis noves classes. Contem amb les nostres oracions per aconseguir professores, ja que no es fàcil degut a la llunyania de la ciutat (estem als afores de Barcelona). Les nostres alumnes no son catalanes, només en tenim unes quantes. Les famílies han vingut de totes les regions d’Espanya per a treballar aquí.

Totes som mestres de classe, excepte la cuinera. La portera, la refectora i la infermera, tampoc fan classes. Tenim vuit mestres laiques. La nostra missió és molt bonica, tot i que no es gens fàcil. Els pares no guarden un bon record de la seva miserable vida passada i volen de totes totes pujar el nivell de vida dels seus fills. Es per això que s’interessen pels seus estudis, però no gaire per la seva formació cristiana , ja que la majoria tenen una vida completament separada de Déu. Donen tots els capricis als nens i els fan regals molt cars: bicicletes, maquines d’escriure, i similars tot dient “ volem que els nostres fills tinguin millors records de la seva infància que nosaltres”.  Tot això fa que els nens siguin egoistes i difícilment oberts a les necessitats dels altres.

Una altra dificultat es que les nenes comencen a donar-se de la ignorància dels seus pares, sobre tot de les seves mares. Per a nosaltres, és fer-les entendre que la ciència no ho és tot, que a les seves cases hi ha altres valors que han d’apreciar i que han de produir en elles un sentiment d'agraïment i fins i tot de veneració.

Les nostres nenes surten de l’escola massa joves i de seguida treballen com a secretàries o en altres llocs. Es una dificultat per a la seva formació i per la de les altres, ja que hi ha algunes que són negades per als estudis, que no els acaben i troben de seguida llocs de treball on guanyen molts diners, i en aquest ambient materialista guanyar diners és el més important.

Naturalment aquest no és el clima més favorable per a les vocacions i les que surten, desapareixen tant ràpid com el fum. De totes maneres quan nosaltres a traves de circulars intentem despertar en elles l’esperit missioner, s’entusiasmen i hi ha algunes que voldrien anar a terra de missions com AMA, però naturalment no tenen l’edat i quan la tinguin ja tindran feina.

Hi ha també coses positives; per exemple la vida en família es força bona; l’amor que senten cap a l’escola i les Mares i el seu bon esperit.

Després d’haver-vos situat en el nostre ambient, us afegirem alguns detalls de la nostra vida quotidiana. Tots els dijous de 9.30 a 10.30 de la nit un grup d’antigues alumnes venen a unes reunions on se'ls fa fer un treball personal sobre diferents temes, vida en família, matrimoni, vida cristiana, etc. Es forma un grup petit perquè sigui com una llavor en la pasta. Tots els mesos hi ha una gran assemblea preparada i dirigida per les noies que formen aquest petit grup. Hem començat també un assaig d’escola nocturna amb un grup de nenes que van sortir de l’escola abans d’acabar. Les nenes de la Congregació mariana van a les classes de les petites i els hi fan preguntes tant profundes que elles es troben superades. Sens dubte la formació religiosa del Missatge Bíblic es per aquí.

Aquest any les noies grans han organitzat les “Muntanyeres de Maria”. Es va fer una excursió a Gualba, a plena muntanya. Reunions d’equip, enquestes, acampada, llargues marxes per la muntanya, la formació de l’esperit de servei es barreja amb les tasques de neteja de la casa, servei de menjador, etc. L’últim dia se'ns van unir per a l’acampada els scouts del col·legi dels Pares Marianistes que havien acampat prop.

Les Religioses de Jesús Maria han invitat a tots els col·legis a portar els seus alumnes de la Congregació mariana amb elles, per fer convivències i intentar una fusió de les classes socials. Esperem que aquest treball pugui conduir a fusionar-se en un mateix ideal.

L’empresa Seat per animar els nens i per ensenyar els seus pares els avenços, aquest any ha organitzat un concurs cultural. Les nostres nenes han participat a partir dels 8 anys contra els nens dels Marianistes, responent a qüestions sobre diferents matèries. Les de tercer elemental i tercer de batxillerat han guanyat una copa.

El 17 de febrer, per a la nostra joia, va arribar la Mare Margarita Emmanuel, la nostra Provincial. Ja us podeu imaginar lo enriquidores que van ser les reunions amb ella, per comentar els Actes del Capítol, només desitgem una cosa: viure les decisions que tant hem estimat i admirat. Els deu dies que ha passat al nostre costat ens han semblat molt curts.

Per al 20 teníem projectada una excursió a Olesa per veure la Passió, però com la nostra mare provincial estava aquí, la Mare Javier va tenir la gentilesa de deixar-nos a dues de les seves filles per acompanyar a les nostres nenes. El nostre agraïment es molt gran.

En el mes de març van succeir diversos esdeveniments: el sacerdot que va dirigir a les grans a admirat la bona formació de les de quart any.

Les nenes de Pedralbes han compartit els seus predicadors de retiro amb les nostres de 1º i 2º anys. Menjaven al migdia al jardí i tornaven a la tarda. L’últim dia van berenar juntes invitades per la Mare Javier. Tant les Germanes com les nenes de Pedralbes han estat molt amables i acollidores, Les nostres alumnes han tornat satisfetes del seu retiro.

Després, retiro de les dones de la neteja de 6 h a 8 h del matí, hora on elles fan habitualment la neteja, però les nostres nenes s’han fet càrrec del seu treball durant tres dies. Després va arribar el torn de les Professores i al final, dilluns i dimarts Sant a les més petites.

De moment acabem. Que sapiguem consagrar-nos en el present i en l’acció de Déu, per “un cos indivisible” en l’alegria de Crist ressuscitat.

    

La Comunitat de Seat.

Mare Pilar Eugenia

Sor Mª Benilda

Sor Angèlica Mª

Sor Mª Jesús

Sor Paz Isabel

Sor Mª Felicia

Sor Mª San José

Sor Mª del Santo Àngel

Sor Ana Beatriz

Sor Miren del SC